Estoc: Està relacionat amb l’empresa, sobretot en les PIME ja que aquesta activitat és l’encarregada de controlar els inventaris de les matèries primeres i mercaderies comercialitzades per l’empresa. No és bo un estoc curt o excessiu, el seu objectiu és poder satisfer tots els requeriments relacionats amb l’empresa. Per tant l’estoc és un conjunt de productes o material que emmagatzema una empresa, un comerç, etc., a l’espera de la seva utilització o venta o per fer front a futures comandes.
Crac: Significa fallida comercial. S’associa amb el famós Crac del 29 o caiguda de la Borsa de Nova York, representa la fallida dels mercats de valors, quan el valor de les accions en el New York Stock Exchange (NYSE) queia de forma imparable. Va ser la primera gran crisi del capitalisme, fet més important del S.XX. Les mesures habituals no van funcionar i l’Estat va decidir tenir un paper important dins l’economia. Els EE.UU són la primera potència econòmica al finalitzar la Primera Guerra Mundial.
La caiguda ve després d’un boom especulatiu format al 1920 en que molts americans inverteixen en borsa. La pujada de les accions animava a la gent i crea una bombolla econòmica, és el que anomenem, els feliços anys vint.
El 24 d’octubre, Dijous negre, la “bombolla” esclava i comença el pànic, la gent vol vendre les seves accions abans que no valguin res. Els bancs es trobaven endeutats per haver proporcionat tants crèdits i molts van acabar tancant igual que molts negocis. Això va provocar un efecte dòmino. Primer la crisi bancària, desprès la crisi econòmica amb efectes socials (atur) i polítics. Això va ser el factor clau per la Gran depressió. La borsa no arribarà a la normalitat fins al 1954.
Bombolla especulativa: També anomenada bombolla econòmica de mercat, financera o mania especulativa. És una desviació entre el valor real d’una acció i la cotització borsària.
Una bombolla especulativa és un fenomen que es produeix en els mercats amb una pujada anormal i prolongada dels valors reals del producte, cada vegada el producte puja més i quan assoleix un límit la bombolla esclata (crac) a causa de la massiva venda i la poca compra. Això comporta a que els preus siguin més baixos del natural i apareguin deutes. Les bombolles econòmiques solen ser negatives perquè els recursos estan destinats a alimentar-les. Però el crac pot finalitzar amb un malestar continuat.
Per tant podem dividir la bombolla en aquestes 5 fases:
- Substitució: increment del valor.
- Enlairament: compres especulatives (comprar ara per vendre en futur a un preu elevat i obtenir benefici)
- Exuberància: augment de la compra de les accions a la borsa.
- Etapa crítica: escasseja’n els compradors, alguns venen.
- Esclat: Crac de la Borsa.
Dijous Negre: Va tenir lloc el 24 d’octubre de 1929, dia en el qual va començar la caiguda de la Borsa de Nova York i amb ella el Crac del 29 i la Gran Depressió.
El 24, després de petites baixades es produeix la definitiva. La gent comença a vendre les seves accions per paquets però no troben compradors. Amb tot això el Dijous Negre no va ser el pitjor dia. Després d'una recuperació el divendres, i una altra petita el dilluns, es va produir el Dimarts Negre, on l'índex de la Borsa va descendir més que en cap altra jornada de la Borsa. Les baixades van continuar fins al mes de novembre quan es va tocar fons.
Intervencionisme econòmic: El intervencionisme econòmic segons els diferents pensaments polítics pot ser millor o pitjor. Els liberals, diuen que l’Estat a d’intervenir el mínim possible en l’economia perquè el sector públic protegeix de forma artificial industries i serveis, i això influeix al mercat. Els socialistes, diuen que en algunes activitats econòmiques, a de ser l’Estat, precisament, el que les a de desenvolupar, ja que si es considera l’opció de que caigui en mans de particulars, es pot arribar a exagerar l’economia d’un país. El socialisme llibertari, s’oposa a l’ intervenció de l’Estat.
Actualment, no se l’anomena intervencionisme, sinó economia planificada, perquè l’Estat ara controla gran part de l’economia d’un país, i es considera rebutjable.
New Deal (Nou tracte): Quan els republicans van ser derrotats al 1932, el president dels Estats Units va dissenyar una sèrie de mesures a la seva política,per poder resoldre la gran depressió en la que es trobava l’economia nord-americana. El New Deal es va desenvolupar durant els anys 1933 fins al 1938, i era un projecte que tenia com a objectius ajudar als més pobres, reformar els mercats financers i imposar una economia dels –estats Units, ja que es va trencar al crack del 29, i així evitar que augmenti l’atur.
L’economia:
- Financer: Estat va confiar més als bancs i aquets van tenir més control de l’Estat. Va parèixer la Llei d’obligacions federals, per protegir als inversors de possibles fraus. El dòlar es va abaratir un 41% davant d’altres monedes europees per facilitar l’exportació de productes americans.
- Industrial: Es van posar en funcionament grans projectes d’obres públiques com carreteres, túnels...a través de la Publics Works Administrattion. Va col·laborar amb la industrialització del riu Tennessee, i es van construir embassaments, centrals hidroelèctriques, i es van reforestar àrees molt extenses. Tot això va donar treball a més de 3 milions de treballadors.
- Agrícola: Es va buscar la recuperació del camp, la disminució de producció, ja que hi havia sobreproducció. Això es va aconseguir a canvi d’una indemnització dels agricultors, però es va aconseguir una pujada de preus, i es van suplicar les rentes agràries.
Social:
- Laboral: La disminució de l'atur, la fixació del salari mínim i la tendència a l'alça dels sous, es va crear una massa d'assalariats amb cert poder adquisitiu que va multiplicar la demanda en uns moments en què la producció estava molt necessitada d'estímuls.
- Assistencial: Es va impulsar la correcció de les desigualtats socials. Mitjançant la Social Security Act, es va crear el primer sistema federal de segur de desocupació i de pensions.
Front Popular: Front Comú que defensava els moviments socialistes i comunistes que estava format per les classes obreres, dels camperols i la petita burgesia amb l’objectiu de frenar l’avanç del feixisme i nacionalisme.
Es va posar en marxa al juliol del 1934 i va prendre diferents formes segons els estats, a Europa es va manifestar en pactes electorals. Després de ser signat el Manifest del Front Popular, es generen desacords entre socialistes i republicans, en no acceptar (els republicans) la nacionalització de la terra i de la banca dels socialistes, i va ser proposada la necessitat d'una amnistia política i social, el restabliment dels principis constitucionals i la legislació autonòmica, la independència de l'aparell judicial, una reforma fiscal...I el front va adquirir una configuració diferent que s’anomenava Front d’Esquerres de Catalunya. Des dels anys trenta fins avui la tàctica d'un front comú de les organitzacions polítiques d'esquerra (basada en l'aliança de socialistes i comunistes) ha estat utilitzada, encara que la majoria de vegades no a sortit beneficiada.
Autarquia: És una teoria i política que diu que per mitjà de l’estimulació de l’ indústria i la reducció al màxim de les importacions, L’Estat a de tapar les seves necessitats econòmiques per si mateix. Exemples com l’Alemanya nazi i Espanya en temps de Franco.
- Espanya: (1939-1959). Espanya no va intervenir en la Segona guerra Mundial i això va fer que fos aïllada. Després de la Guerra Civil, Espanya volia una reconstrucció i una política per cobrir les necessitats mínimes de subsistència. Va adoptar el model d’Autarquia, tancant fronteres per a prohibir l’entrada de serveis, capital estranger i mercaderies, ja que estaven convençuts que l’economia espanyola tenia els recursos necessaris de producció, sense dependre d’altres països i podia satisfer totes les necessitats socials i aconseguir un desenvolupament econòmic. I aquesta política estava destinada al fracàs perquè no posseïa suficient matèria prima ni tecnologia. Tot això va portar a un gran canvi d’estratègia al 1959.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada