- Menxevics: Eren la facció moderada i majoritària del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 . Els menxevics, encapçalats per Julius Martov, sostenien que era preferible tenir una base partidària ampla, a diferència del model de partit únic que proposava Lenin. En una línia socialdemòcrata, plantejaven la instauració d'una democràcia representativa mantenint l'estructura de producció capitalista.
Si bé l'opinió de Martov tenia el suport majoritari dels afiliats del partit, aviat es va trobar en minoria dintre del comitè directiu; el malnom de menxevics, "la minoria", prové d'aquest fet. Els menxevics es van mantenir dins del partit i van ser molt actius en l'organització dels soviets durant la Revolució de 1905; malgrat tot, després del fracàs revolucionari van abandonar la lluita armada i van proposar una liquidació progressiva del tsarisme i una revolució burgesa on el tercer estat compartís el poder. La seva separació del partit es va fer definitiva l'any 1912.
- Bolxevics : Eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ilich Uliánov, Lenin, contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
En els temes organitzatius van ser aprovades les propostes de Martov; no obstant això, en la fase final del congrés, quan anaven a triar-se la direcció del partit, la correlació de forces es va invertir novament a causa del retir d’alguns delegats, als que el congrés va negar propostes del seu interés. El malnom de bolxevic "la majoria" prové del resultat de l’elecció del Comité Central i del Comité de Redacció del periòdic Iskra, que no obstant això poc després del congrés va quedar en mans dels menxevics.
Després de la derrota de la Revolució de 1905, els bolxevics van mantindre la seva estratègia radical per l’establiment d’una dictadura d’obrers i llauradors; en la qual cosa es referix al programa agrari van exigir la nacionalització de la terra i el seu entrega als llauradors; en l’organitzatiu van demandar mantindre les estructures clandestines del partit. Tot això va conduir a l’escissió dels menxevics (membres de la minoria) en 1912. Els bolxevics estan desconcertats perquè els seus principals caps estan en l’exili. A l’esclatar la I Guerra Mundial els bolxevics es van alinear amb el sector "internacionalista" de la socialdemocràcia europea, es van oposar a la "defensa de la pàtria" i van cridar a "rebutjar la guerra imperialista i convertir-la en guerra civil revolucionària"
- Kulak : Eren els agricultors i pagesos propis de la URSS que posseïen propietats i contractaven a treballadors. Posteriorment el terme va ser utilitzat per a tots els deportats, condemnats i opositors a les col.lectivitzacions. Va ser un terme despectiu usat en el llenguatge polític soviètic, que es referia en principi als antics terratinents de l'Imperi Rus que tenien grans extensions de terres, tot i que durant els primers anys del govern popular soviètic es va utilitzar per catalogar com a enemics del poble a propietaris rurals.
- Duma: Una Duma és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i de la història russa. La Duma Estatal en l'Imperi rus i la Federació Russa correspon a la cambra baixa del parlament. És també el terme emprat per a designar un consell de legisladors russos al Principat de Moscou - Boyar Duma, així com per als consells municipals en l'Imperi rus - Duma Municipal.
- Exèrcit Roig: Les forces armades organitzades pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa al 1918. Aquesta organització esdevingué l'exèrcit de la Unió Soviètica arran de l'establiment de la URSS al 1922, i el 1946 fou rebatejat amb el nom de Forces Armades de l'URSS, les quals existiren fins a la caiguda de la Unió Soviètica al desembre del 1991. "Roig" fa referència a la bandera roja, emblema socialista i comunista.
- Komintern: Va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolchevique), que agrupava als partits comunistes dels diferents països, i que el seu objectiu era lluitar per la supressió del sistema capitalista, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviètics, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
- Trotskisme: El trotskisme és la versió del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic defensava la creació d'una avantguarda del partit. Les idees polítiques de Trotski difereixen de les d'Stalin, sobretot en el punt de la necessitat d'una revolució proletària internacional, rebutjant així la teoria del socialisme en un sol país, així com en la defensa d'una vertadera dictadura del proletariat basada en principis democràtics. De fet, els trotskisme es presenta com un retorn al marxisme genuí tal com es practicava en la Revolució Russa i en els primers temps de la Komintern, oposant-se, doncs, a l'adulteració del marxisme perpetrada, segons els trotskistes, per Stalin i els seus seguidors.
- Comitè Central: El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica ) era el cos orgànic estable partidari més important del PCUS. La funció principal era la de dirigir al partit, i per tant al govern de la URSS, entre els períodes compresos entre cada Congrés del Partit realitzat cada cinc anys.
Entre els anys 1917 i 1934 el Comitè realitzava labors similars a la d'un parlament o congrés. Aquesta situació va canviar radicalment amb posterioritat al XVII Congrés del Partit de 1934, quan l'oposició manifestada en contra de Stalin va ser una de les causes de la realització de les Grans Purgues en contra dels integrants del partit i de l'Estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada