T 4 (2) Els canvis socials. Orígens i desenvolupament del moviment obrer

Dictadura del proletariat

Segons la teoria marxista, creada per Karl Marx i experessada en el manifest comunista (1848), la dictadura del proletaria és un etapa de transcició cap a una societat sense classes on després d’una revolució marxista, el proletariat o classe obrera es feia amb el poder de l’Estat i l’utilitza per a acabar amb l’explotació capitalista, consolidar la revolució i evitar els intents de retornar al règim anterior per part de la burgesia. Un cop acomplerts aquests objectius la última missió de la dictadura del proletariat és l'abolició de l'estat per poder donar pas a l'establiment del comunisme. Això era una condició necessària per a la superació del sistema capitalista i, després d’aquesta fase s’havia d’aconsseguir arribar a l’ideal per als marxistes: la societat comunista.

Sindicat

Associació de treballadors que va nèixer al segle XIX per defensar els seus interessos laborals. Segueixen els principis del sindicalisme. No és d’extranyar que aquestes agrupacions sorgeixin en aquesta època, ja que els obrers idustrials patien abusos i explotació económica per part dels amos de les fàbriques.

Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d'altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola..

A més dels sindicats generalistes, existeixen sindicats especialitzats en defensar els interessos dels treballadors de sectors concrets.

Sindicalisme

També anomenat moviment sindical. És l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals. Encara que avui en dia el moviment sindical està permés, és a dir, és legal i a més a més constitueix una de les bases de la vida social, no sempre ho ha estat.

El desenvolupament del sistema econòmic capitalista originà la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció. A partir d'aquest moment el desequilibri entre la força de la patronal (minoritària però molt efectiva) i la dels treballadors (majoritaris però no organitzats) va ocasionar que la primera lluita dels treballadors fos precisament la del reconeixement del seu dret a associar-se en sindicats obrers que el liberalisme econòmic els negava.

Aquest moviment neix amb el desenvolupament del marxisme al segle XIX, però ja rep influencia de Robert Owen s’havia creat al Regne Unit el sindicat Great Consolidated Trade Union, inici de les bases del socialisme utòpic.

Ludisme

També nomenat antimaquinisme.  Va ser un dels fenòmens més destacats de les etapes inicials dels moviment obrer. Va sorgir com un rebuig violent per part dels treballadors de la industria textil a les noves maquines, que amenaçaven de privar-los del lloc de treball. Va afectar tant els filadors i els teixidors de la indústria domèstica com els treballadors de les fabriques i productors independents.

Els moviments ludistes van agitar la societat briànica desde la fi del segle XVIII fins a meitat del segle XIX aproximadament i es va estendre per tota Europa. Es va nomenar així a aquest moviment en honor a Ned Ludd, conegut també com a capità Ludd, personatge fictici en nom del qual es signaven les protestes i pasquins o s’efectuaven les accions violentes de crema i destrucció de maquines i primeres matèries de les fabriques. Ludd va ser creat com a un “Robbin Hood” del segle XIX que actuava contra els rics i ajudava els pobres, es a dir, la classe obrera.

Per tant, el ludisme era un moviment contrari al capitalisme i la industrialització.

Cartisme 

Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l'Associació de Treballadors de Londres. El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor. El 1838 presentà al parlament una "carta del poble" reclamant el sufragi universal, el vot secret, l'elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc. Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració. El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots; el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí. El nom de cartisme ve de People’s Chart (Carta al Poble).

Trade Union

El seu nom complet era Grand National Consolidated Trade Union. Primer sindicat creat al Regne Unit per el gran ideòleg del socialisme utòpic Robert Owen, fundat el 1834. Propugnava que els sindicats s’apropiessin de les principals indústries del país i les gestionessin, sense comptar amb els patrons. Però aquest gran sindicat va desapareixer al cap de poc temps per dos grans causes: les nombroses vagues locals, que van esgotar els fons i el processament d’alguns dels seus dirigents.

AIT

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), en anglès International Workers' Association (IWA), és una organització internacional que uneix a sindicats de diferents països. La tendencia en que s'enquadren les organitzacions integrants a aquesta associació pertany al anarcosindicalisme o al sindicalisme revolucionari.
Entre el 25 de desembre de 1922 i el 2 de gener de 1923 diversos grups anarcosindicalistes refunden a Berlín la AIT, des de la qual tracen els seus orígens a la Primera Internacional (1864-1876) i consideren la seva continuïtat. El seu secretariat es trobava fins a 2006 a Oslo, Noruega. Al desembre de 2006, data en la qual es va celebrar en Mánchester, Anglaterra, el 23 Congrés de l'Organització entre els dies 8, 9 i 10 es va passar el secretariat a Belgrad, en Sèrbia, fins a 2011.
A la AIT s'utilitzen per a facilitar la comunicació entre les seccions 3 idiomes: l'anglès, l'esperanto i el castellà.

Internacionalisme 

L'Internacionalisme és un moviment polític que advoca per una major cooperació política i econòmica entre les nacions per al benefici mutu. És un moviment que busca la unió dels pobles. Els partidaris d’aquest moviment afirmen que les nacions han de actuar entre elles, ja que la cerca del benefici comú a llarg termini és millor que la cerca del benefici propi a curt termini.

L’ internacionalisme s'oposa per naturalesa al ultranacionalisme i al chovinisme nacionalista, així com als moviments de globalització estrictament econòmics que neguen el valor de la cultura i les diferències entre les nacions. El internacionalisme pressuposa el reconeixement de la resta de les nacions com a iguals a pesar de, i respectant, totes les seves diferències.