Estats Generals
Els Estats Generals de França de l'Antic Règim van ser una important institució en forma d'assemblea convocada pel Rei, on acudien representants de cada estament. Van ser una institució del poder a França que representava els tres estats: Noblesa, clergat i la resta del poble. Aquests estats van ser creats al 1302 per Felip IV de França i van ser dissolts per Lluís XIII el 1614. També van ser convocats de nou, i per darrere vegada, el 1789.
Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió real, particularment en matèria fiscal.
Crisi de subsistència
Era cada un dels períodes crònics de fam característics de les societats agràries anteriors a la Revolució Industrial, provocats per un descens important de les collites de cereals durant dos o més anys consecutius , a causa d'una climatologia negativa.
El 1780 aparegué una crisi de subsistència per l'alça del preu dels cereals, la crisi vitícola i la crisi industrial, que va comportar una alça del cost de la vida, el creixement de l'atur i l'augment de la misèria de les classes populars, amb el conseqüent augment de la fam.
Sufragi censatari
Es denomina així al sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social. Aquests generalment són relacionats amb el nivell d'instrucció social o estat civil (casat), a més del sexe, ja que era referit només als homes. El sufragi censatari també pot comportar en alguns casos que alguns ciutadans, si compleixen certes condicions, disposin de més d'un vot. El contrari és el sufragi universal, que no estableix condicions llevat de la majoria d'edat i la ciutadania. El sexe masculí va ser l'única restricció fins després de la Segona Guerra Mundial a Europa, si bé en països d'àmplia tradició democràtica, com Suïssa, el dret universal de vot per a ambdós sexes no es va obtenir fins als anys 1970.
Restauració
L’Europa de la Restauració és una denominació historiogràfica per al període de la història política d'Europa que va de la derrota de l'Imperi Napoleònic (1814 i 1815) i la revolució de 1848), caracteritzat, a l'Europa continental, per la preponderància de les potències de la Santa Aliança (Imperi d'Àustria, Regne de Prússia i Imperi rus) i l'anomenat sistema Metternich de relacions internacionals o Europa dels Congressos, mentre que el Regne Unit es convertia en la potència dominant en el món econòmic i en les rutes oceàniques, gràcies al seu avantatge decisiu en la revolució industrial i el domini dels mars.
La Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals. A Espanya, l'exèrcit francès anomenat Cent mil fills de Sant Lluís, l'any 1823 va anar a Espanya, com a resposta a la petició d'ajuda que féu Ferran VII per a què fos restaurat com a monarca absolut. Aquesta Aliança va ser una conseqüencia de la Restauració.
Concordat
El Concordat de 1801 va ser el Concordat entre la França revolucionària i la Santa Seu. Després escometre amb èxit un cop d'estat contra el Directori el 1799 i autoproclamar Primer Cònsol un mes després amb el suport del vot popular, Napoleó estava convençut que un acord amb l'Església Catòlica seria crucial per a l'estabilitat del seu règim i la consolidació dels èxits revolucionaris. L'Església Catòlica havia tingut discrepàncies fonamentals amb la Revolució, especialment des que l'Assemblea Nacional, a través de la Constitució civil del clergat, va confiscar les terres controlades per l'Església, que es va convertir en departament de l'estat, rebutjant tota autoritat del Papa sobre el seu funcionament intern.
Sobirania Nacional
És un concepte ideològic sorgit de la teoria política liberal, que pot remuntar-se a Locke i Montesquieu. Fa pertànyer la sobirania a la nació, una entitat abstracta i única, vinculada normalment a un espai físic (la pàtria), a la qual pertanyen tant els ciutadans presents tant com els passats i futurs, i es defineix com superior als individus que la componen. El mateix concepte de ciutadà (subjecte de drets, en igualtat de drets amb els altres membres de la nació, i no súbdit o objecte passiu de pertinença a una entitat política que se li imposa) està associat al principi de sobirania nacional. En la teoria clàssica, la sobirania nacional es tradueix en un règim representatiu, perquè la nació no pot governar-se a si mateixa directament (ni tan sols en els sistemes de democràcia directa, donada la impossibilitat de reunir de fet a la "nació eterna"). La simple majoria del poble (concepte també difús, però més equivalent al conjunt dels habitants d'una nació) no és necessàriament la voluntat de la nació, si aquesta és superior als ciutadans individuals.
Romantisme
Com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del segle XVIII, inicialment com a moviment literari però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem veure com una reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època és inqüestionable. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
Nacionalisme
Que considera la creació de l'Estat nacional com indispensable per a realitzar les aspiracions socials, econòmiques i culturals d'un poble. El nacionalisme es caracteritza sobretot pel sentiment de comunitat d'un poble, sentiment basat en un origen, un llenguatge i una religió comuns. Abans del segle XVIII, moment en què el nacionalisme es va conformar com un moviment específic, els Estats estaven basats en vincles religiosos o dinàstics: els ciutadans havien de lleialtat a la seva Església o a la família governant. Immersos en l'àmbit del clan, la tribu, el poble o la província, la gent s'estenia en rares ocasions els seus interessos a l'espai que comprenien les fronteres estatals
Estat Nació
L'estat nació és un concepte modern de caire doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les ciències polítiques. L'estat nació és la materialització en estructura de poder propi, com les d'un estat, per part d'un poble que manté certa coherència nacional.
Es caracteritza per tenir un territori clarament delimitat per una població constant, un conjunt de trets culturals, també lingüístics, que tenen una memòria col·lectiva, i es regeixen per unes normes pròpies amb un cap d'estat i un govern. Altres atributs importants per a esdevenir estat nació és tenir un exèrcit permanent de defensa de totes les característiques i estructures pròpies i un cos de representació diplomàtica, és a dir, una política exterior.
Pronunciament
Acció que un grup militar executa contra el govern per enderrocar-lo o alterar el sentit de la seva política.
Acció de pronunciar una sentència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada