- Pacte de Varsòvia
- OTAN
- Moviment dels No Alineats
- Descolonització
- Antiimperialisme
- Commonwealth
- Independència
diumenge, 24 d’octubre del 2010
T 10 L'Ascens dels totalitarismes feixista i nazi
La democràcia és una forma d'organització d'un grup de persones, on el poder resideix en tots els seus membres. Per tant, les decisions respon a la voluntat general.
A la pràctica, la democràcia és una forma de govern i d'organització d'un Estat. Per mitjà de mecanismes de participació directa o indirecta, el poble elegeix els seus representants. Es diu que la democràcia és una forma de convivència social on tots els habitants són lliures i iguals davant la llei.
A la pràctica, la democràcia és una forma de govern i d'organització d'un Estat. Per mitjà de mecanismes de participació directa o indirecta, el poble elegeix els seus representants. Es diu que la democràcia és una forma de convivència social on tots els habitants són lliures i iguals davant la llei.
La dictadura és una forma de govern que sol concentrar el seu poder al voltant de la figura d'un únic individu anomenat dictador. Adolf Hitler i Benito Mussolini en són dos exemples.
En accedir al poder, ja sigui per via democràtica o mitjançant un cop d'Estat, el dictador sol formar un govern de facto on no existeix la divisió de poders i s'impedeix que l'oposició arribi al govern per mitjans institucionals (es suspenen les eleccions i es prohibeixen els partits polítics, per exemple).
En accedir al poder, ja sigui per via democràtica o mitjançant un cop d'Estat, el dictador sol formar un govern de facto on no existeix la divisió de poders i s'impedeix que l'oposició arribi al govern per mitjans institucionals (es suspenen les eleccions i es prohibeixen els partits polítics, per exemple).
El feixisme (de l'italià fascio) és una ideologia i un moviment polític de caràcter nacionalista i totalitari que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939) en oposició a la democràcia liberal i al projecte d'estat socialista, implantat a Itàlia per Mussolini, després de la Primera Guerra Mundial i que va desaparèixer després de la caiguda de l'Alemanya nazi i la rendició d'Itàlia.
El Racisme és una de les tantes formes de discriminació amb la que ens podem trobar i enfrontar les persones, motivada específicament per qüestions racials com el to de pell o altres característiques físiques, per les quals unes es consideren superiors a altres.
El seu objectiu principal és l’anul·lació o la disminució dels drets humans de les persones descriminades.
El seu objectiu principal és l’anul·lació o la disminució dels drets humans de les persones descriminades.
L'antisemitisme és l’odi o persecució violenta cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial. La ideologia del nazisme d'Adolf Hitler va ser l'exemple extrem de l'antisemitisme, conegut com a Holocaust dels jueus europeus al segle XX. Abans del segle XIX, l'antisemitisme era religiós. Els jueus eren l'objecte de la violència i de la persecució per motius religiosos per part dels cristians i musulmans. Durant la il·lustració, es va reemplaçar per l’idea dels jueus com a grup racial distint, sense importar-ne la pràctica religiosa.
El corporativisme és un sistema d’organització o pensament econòmic i polític que lluita a favor de la intervenció de l'Estat en la solució dels conflictes d'ordre laboral, mitjançant l’agrupació de treballadors i empresaris.
Hitler es va veure atret per les idees de Mussolini, i no va trigar a manar als seus homes que adaptessin les idees econòmiques del feixisme a la situació del III Reich, introduint multitud d'elements que van asseure les bases del corporativisme.
La Gestapo era la policia secreta de l’Alemanya nazi. Va ser fundada per Hermann Goering, l'abril de 1933, amb l'objectiu de perseguir els oponents polítics del nacionalsocialisme realitzant una tasca defensiva, en el cas d’actes d'agressió, i actuant de forma preventiva, en el cas que existissin sospites de conductes contràries al regim.
La Gestapo havia de col·laborar amb la SD (Servei de Seguretat), una secció del partit nazi que s'encarregava de fer les investigacions en què es basaven les operacions de la Gestapo. L'abril de 1934, Heinrich Himmler, que dirigia la branca paramilitar de les SS (Esquadrons de Defensa), va prendre el control de la Gestapo. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial al 1945, la Gestapo es va dissoldre i va ser declarada organització criminal.
T 9 (2) Els problemes econòmics d'entreguerres
Estoc: Està relacionat amb l’empresa, sobretot en les PIME ja que aquesta activitat és l’encarregada de controlar els inventaris de les matèries primeres i mercaderies comercialitzades per l’empresa. No és bo un estoc curt o excessiu, el seu objectiu és poder satisfer tots els requeriments relacionats amb l’empresa. Per tant l’estoc és un conjunt de productes o material que emmagatzema una empresa, un comerç, etc., a l’espera de la seva utilització o venta o per fer front a futures comandes.
Crac: Significa fallida comercial. S’associa amb el famós Crac del 29 o caiguda de la Borsa de Nova York, representa la fallida dels mercats de valors, quan el valor de les accions en el New York Stock Exchange (NYSE) queia de forma imparable. Va ser la primera gran crisi del capitalisme, fet més important del S.XX. Les mesures habituals no van funcionar i l’Estat va decidir tenir un paper important dins l’economia. Els EE.UU són la primera potència econòmica al finalitzar la Primera Guerra Mundial.
La caiguda ve després d’un boom especulatiu format al 1920 en que molts americans inverteixen en borsa. La pujada de les accions animava a la gent i crea una bombolla econòmica, és el que anomenem, els feliços anys vint.
El 24 d’octubre, Dijous negre, la “bombolla” esclava i comença el pànic, la gent vol vendre les seves accions abans que no valguin res. Els bancs es trobaven endeutats per haver proporcionat tants crèdits i molts van acabar tancant igual que molts negocis. Això va provocar un efecte dòmino. Primer la crisi bancària, desprès la crisi econòmica amb efectes socials (atur) i polítics. Això va ser el factor clau per la Gran depressió. La borsa no arribarà a la normalitat fins al 1954.
Bombolla especulativa: També anomenada bombolla econòmica de mercat, financera o mania especulativa. És una desviació entre el valor real d’una acció i la cotització borsària.
Una bombolla especulativa és un fenomen que es produeix en els mercats amb una pujada anormal i prolongada dels valors reals del producte, cada vegada el producte puja més i quan assoleix un límit la bombolla esclata (crac) a causa de la massiva venda i la poca compra. Això comporta a que els preus siguin més baixos del natural i apareguin deutes. Les bombolles econòmiques solen ser negatives perquè els recursos estan destinats a alimentar-les. Però el crac pot finalitzar amb un malestar continuat.
Per tant podem dividir la bombolla en aquestes 5 fases:
- Substitució: increment del valor.
- Enlairament: compres especulatives (comprar ara per vendre en futur a un preu elevat i obtenir benefici)
- Exuberància: augment de la compra de les accions a la borsa.
- Etapa crítica: escasseja’n els compradors, alguns venen.
- Esclat: Crac de la Borsa.
Dijous Negre: Va tenir lloc el 24 d’octubre de 1929, dia en el qual va començar la caiguda de la Borsa de Nova York i amb ella el Crac del 29 i la Gran Depressió.
El 24, després de petites baixades es produeix la definitiva. La gent comença a vendre les seves accions per paquets però no troben compradors. Amb tot això el Dijous Negre no va ser el pitjor dia. Després d'una recuperació el divendres, i una altra petita el dilluns, es va produir el Dimarts Negre, on l'índex de la Borsa va descendir més que en cap altra jornada de la Borsa. Les baixades van continuar fins al mes de novembre quan es va tocar fons.
Intervencionisme econòmic: El intervencionisme econòmic segons els diferents pensaments polítics pot ser millor o pitjor. Els liberals, diuen que l’Estat a d’intervenir el mínim possible en l’economia perquè el sector públic protegeix de forma artificial industries i serveis, i això influeix al mercat. Els socialistes, diuen que en algunes activitats econòmiques, a de ser l’Estat, precisament, el que les a de desenvolupar, ja que si es considera l’opció de que caigui en mans de particulars, es pot arribar a exagerar l’economia d’un país. El socialisme llibertari, s’oposa a l’ intervenció de l’Estat.
Actualment, no se l’anomena intervencionisme, sinó economia planificada, perquè l’Estat ara controla gran part de l’economia d’un país, i es considera rebutjable.
New Deal (Nou tracte): Quan els republicans van ser derrotats al 1932, el president dels Estats Units va dissenyar una sèrie de mesures a la seva política,per poder resoldre la gran depressió en la que es trobava l’economia nord-americana. El New Deal es va desenvolupar durant els anys 1933 fins al 1938, i era un projecte que tenia com a objectius ajudar als més pobres, reformar els mercats financers i imposar una economia dels –estats Units, ja que es va trencar al crack del 29, i així evitar que augmenti l’atur.
L’economia:
- Financer: Estat va confiar més als bancs i aquets van tenir més control de l’Estat. Va parèixer la Llei d’obligacions federals, per protegir als inversors de possibles fraus. El dòlar es va abaratir un 41% davant d’altres monedes europees per facilitar l’exportació de productes americans.
- Industrial: Es van posar en funcionament grans projectes d’obres públiques com carreteres, túnels...a través de la Publics Works Administrattion. Va col·laborar amb la industrialització del riu Tennessee, i es van construir embassaments, centrals hidroelèctriques, i es van reforestar àrees molt extenses. Tot això va donar treball a més de 3 milions de treballadors.
- Agrícola: Es va buscar la recuperació del camp, la disminució de producció, ja que hi havia sobreproducció. Això es va aconseguir a canvi d’una indemnització dels agricultors, però es va aconseguir una pujada de preus, i es van suplicar les rentes agràries.
Social:
- Laboral: La disminució de l'atur, la fixació del salari mínim i la tendència a l'alça dels sous, es va crear una massa d'assalariats amb cert poder adquisitiu que va multiplicar la demanda en uns moments en què la producció estava molt necessitada d'estímuls.
- Assistencial: Es va impulsar la correcció de les desigualtats socials. Mitjançant la Social Security Act, es va crear el primer sistema federal de segur de desocupació i de pensions.
Front Popular: Front Comú que defensava els moviments socialistes i comunistes que estava format per les classes obreres, dels camperols i la petita burgesia amb l’objectiu de frenar l’avanç del feixisme i nacionalisme.
Es va posar en marxa al juliol del 1934 i va prendre diferents formes segons els estats, a Europa es va manifestar en pactes electorals. Després de ser signat el Manifest del Front Popular, es generen desacords entre socialistes i republicans, en no acceptar (els republicans) la nacionalització de la terra i de la banca dels socialistes, i va ser proposada la necessitat d'una amnistia política i social, el restabliment dels principis constitucionals i la legislació autonòmica, la independència de l'aparell judicial, una reforma fiscal...I el front va adquirir una configuració diferent que s’anomenava Front d’Esquerres de Catalunya. Des dels anys trenta fins avui la tàctica d'un front comú de les organitzacions polítiques d'esquerra (basada en l'aliança de socialistes i comunistes) ha estat utilitzada, encara que la majoria de vegades no a sortit beneficiada.
Autarquia: És una teoria i política que diu que per mitjà de l’estimulació de l’ indústria i la reducció al màxim de les importacions, L’Estat a de tapar les seves necessitats econòmiques per si mateix. Exemples com l’Alemanya nazi i Espanya en temps de Franco.
- Espanya: (1939-1959). Espanya no va intervenir en la Segona guerra Mundial i això va fer que fos aïllada. Després de la Guerra Civil, Espanya volia una reconstrucció i una política per cobrir les necessitats mínimes de subsistència. Va adoptar el model d’Autarquia, tancant fronteres per a prohibir l’entrada de serveis, capital estranger i mercaderies, ja que estaven convençuts que l’economia espanyola tenia els recursos necessaris de producció, sense dependre d’altres països i podia satisfer totes les necessitats socials i aconseguir un desenvolupament econòmic. I aquesta política estava destinada al fracàs perquè no posseïa suficient matèria prima ni tecnologia. Tot això va portar a un gran canvi d’estratègia al 1959.
T 9 Els problemes econòmics d'entreguerres
- Patró Or
- Política deflacionista
- Inflació
- Deute Exterior
- Balança Comercial
- Recessió
- Hiperinflació
- Proteccionisme
- Tarifes duaneres o aranzels
T 8 La Revolució Rusa i l'URSS
- Menxevics: Eren la facció moderada i majoritària del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 . Els menxevics, encapçalats per Julius Martov, sostenien que era preferible tenir una base partidària ampla, a diferència del model de partit únic que proposava Lenin. En una línia socialdemòcrata, plantejaven la instauració d'una democràcia representativa mantenint l'estructura de producció capitalista.
Si bé l'opinió de Martov tenia el suport majoritari dels afiliats del partit, aviat es va trobar en minoria dintre del comitè directiu; el malnom de menxevics, "la minoria", prové d'aquest fet. Els menxevics es van mantenir dins del partit i van ser molt actius en l'organització dels soviets durant la Revolució de 1905; malgrat tot, després del fracàs revolucionari van abandonar la lluita armada i van proposar una liquidació progressiva del tsarisme i una revolució burgesa on el tercer estat compartís el poder. La seva separació del partit es va fer definitiva l'any 1912.
- Bolxevics : Eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ilich Uliánov, Lenin, contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
En els temes organitzatius van ser aprovades les propostes de Martov; no obstant això, en la fase final del congrés, quan anaven a triar-se la direcció del partit, la correlació de forces es va invertir novament a causa del retir d’alguns delegats, als que el congrés va negar propostes del seu interés. El malnom de bolxevic "la majoria" prové del resultat de l’elecció del Comité Central i del Comité de Redacció del periòdic Iskra, que no obstant això poc després del congrés va quedar en mans dels menxevics.
Després de la derrota de la Revolució de 1905, els bolxevics van mantindre la seva estratègia radical per l’establiment d’una dictadura d’obrers i llauradors; en la qual cosa es referix al programa agrari van exigir la nacionalització de la terra i el seu entrega als llauradors; en l’organitzatiu van demandar mantindre les estructures clandestines del partit. Tot això va conduir a l’escissió dels menxevics (membres de la minoria) en 1912. Els bolxevics estan desconcertats perquè els seus principals caps estan en l’exili. A l’esclatar la I Guerra Mundial els bolxevics es van alinear amb el sector "internacionalista" de la socialdemocràcia europea, es van oposar a la "defensa de la pàtria" i van cridar a "rebutjar la guerra imperialista i convertir-la en guerra civil revolucionària"
- Kulak : Eren els agricultors i pagesos propis de la URSS que posseïen propietats i contractaven a treballadors. Posteriorment el terme va ser utilitzat per a tots els deportats, condemnats i opositors a les col.lectivitzacions. Va ser un terme despectiu usat en el llenguatge polític soviètic, que es referia en principi als antics terratinents de l'Imperi Rus que tenien grans extensions de terres, tot i que durant els primers anys del govern popular soviètic es va utilitzar per catalogar com a enemics del poble a propietaris rurals.
- Duma: Una Duma és qualsevol de les diferents assemblees representatives de la Rússia moderna i de la història russa. La Duma Estatal en l'Imperi rus i la Federació Russa correspon a la cambra baixa del parlament. És també el terme emprat per a designar un consell de legisladors russos al Principat de Moscou - Boyar Duma, així com per als consells municipals en l'Imperi rus - Duma Municipal.
- Exèrcit Roig: Les forces armades organitzades pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa al 1918. Aquesta organització esdevingué l'exèrcit de la Unió Soviètica arran de l'establiment de la URSS al 1922, i el 1946 fou rebatejat amb el nom de Forces Armades de l'URSS, les quals existiren fins a la caiguda de la Unió Soviètica al desembre del 1991. "Roig" fa referència a la bandera roja, emblema socialista i comunista.
- Komintern: Va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolchevique), que agrupava als partits comunistes dels diferents països, i que el seu objectiu era lluitar per la supressió del sistema capitalista, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviètics, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
- Trotskisme: El trotskisme és la versió del marxisme desenvolupada per Lev Trotski, qui, considerant-se un marxista ortodox i un bolxevic defensava la creació d'una avantguarda del partit. Les idees polítiques de Trotski difereixen de les d'Stalin, sobretot en el punt de la necessitat d'una revolució proletària internacional, rebutjant així la teoria del socialisme en un sol país, així com en la defensa d'una vertadera dictadura del proletariat basada en principis democràtics. De fet, els trotskisme es presenta com un retorn al marxisme genuí tal com es practicava en la Revolució Russa i en els primers temps de la Komintern, oposant-se, doncs, a l'adulteració del marxisme perpetrada, segons els trotskistes, per Stalin i els seus seguidors.
- Comitè Central: El Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica ) era el cos orgànic estable partidari més important del PCUS. La funció principal era la de dirigir al partit, i per tant al govern de la URSS, entre els períodes compresos entre cada Congrés del Partit realitzat cada cinc anys.
Entre els anys 1917 i 1934 el Comitè realitzava labors similars a la d'un parlament o congrés. Aquesta situació va canviar radicalment amb posterioritat al XVII Congrés del Partit de 1934, quan l'oposició manifestada en contra de Stalin va ser una de les causes de la realització de les Grans Purgues en contra dels integrants del partit i de l'Estat.
T 7 La Primera Guerra Mundial
- Weltpolitik
- Triple Aliança
- Triple Entesa
- Racionament
- Diktat
- Armistici
T 6 Imperialisme
DARWINISME SOCIAL: Creença on l'evolució social pot ser explicada per mitjà de lleis de l'Evolució biològica. Ha estat definit -en un sentit ampli- com "aquella teoria que afirma que les lleis socials formen part de les lleis naturals, i que posa en primer plànol la lluita entre individus o grups humans com a font de progrés social i biològic". En aquest sentit, és una proposta -o, mes correctament, un conjunt de propostes polítiques- sobre el progrés o canvi social que proclamen basar-se en les percepcions de Darwin.
IMPERIALISME: Expansió del propi territori o de la pròpia influència a base de dominar altres països i formar una unitat. La dominació pot ser territorial, com passava al colonialisme, cultural o econòmica, o una combinació dels tres factors.
LLIURECANVI: Situació econòmica caracteritzada per una àmplia capacitat operativa de les lleis del mercat, les quals determinen espontàniament la formació de les relacions d'equivalència (preus) entre els béns i els factors de la producció, tant a l'àmbit interior com en l'internacional. En un sentit historicodoctrinal, aquesta situació ha estat afavorida per les polítiques econòmiques d'arrel liberal, basades en els postulats de l'escola clàssica, i ha trobat en el lliurecanvisme la seva expressió política i econòmica més divulgada.
PROTECCIONISME: Corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència. Exemples històrics de proteccionisme es troben al règim autàrquic durant el primer franquisme, amb un aïllament internacional polític i econòmic o en les polítiques agrícoles de la Unió Europea, que privilegien els productes dels seus països membres en detriment dels estats del Tercer Món.
COLÒNIA: Eren territoris en els què la població indígena estava sotmesa a la potència, que hi va implantar un govern i una administración europeus. El poder del metròpoli s’exercia per mitjà d’un governador. Aquest sistema va predominar sobretot a l’Àsia i a l’Àfrica.
PROTECTORAT: Eren territoris colonial son ja hi havia un govern sobirà amb una estructura política i cultural pròpia. La potència colonial respectava el govern i l’administració indígena, però exercien un control militar, la direcció de la política exterior i l’explotació econòmica.
DOMINI: Són específics de l’Imperi britànic. Es tractava de colònies de poblament a les quals se’ls va aplicar un sistema d’autogovern. Els poders del governador estaven limitats per un govern designat per una assemblea elegida pels colons. Gaudien d’una autonomia completa en política interna, però la política externa es decidia a la metròpoli.
MANDAT: Colònies alemanyes i territoris d’Orient Mitjà sota domini turc, que, arran dels tractats de pau de 1919-1920, van passar a estar sota tutela de la Societat de Nacions, però en realitat van ser controlats pel Regne Unit i França.
dissabte, 23 d’octubre del 2010
T 4 (2) Els canvis socials. Orígens i desenvolupament del moviment obrer
Dictadura del proletariat
Segons la teoria marxista, creada per Karl Marx i experessada en el manifest comunista (1848), la dictadura del proletaria és un etapa de transcició cap a una societat sense classes on després d’una revolució marxista, el proletariat o classe obrera es feia amb el poder de l’Estat i l’utilitza per a acabar amb l’explotació capitalista, consolidar la revolució i evitar els intents de retornar al règim anterior per part de la burgesia. Un cop acomplerts aquests objectius la última missió de la dictadura del proletariat és l'abolició de l'estat per poder donar pas a l'establiment del comunisme. Això era una condició necessària per a la superació del sistema capitalista i, després d’aquesta fase s’havia d’aconsseguir arribar a l’ideal per als marxistes: la societat comunista.
Sindicat
Associació de treballadors que va nèixer al segle XIX per defensar els seus interessos laborals. Segueixen els principis del sindicalisme. No és d’extranyar que aquestes agrupacions sorgeixin en aquesta època, ja que els obrers idustrials patien abusos i explotació económica per part dels amos de les fàbriques.
Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer, format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d'altres grups, com ara el sindicat camperol, que agrupa els treballadors del camp, el sindicat agrícola..
A més dels sindicats generalistes, existeixen sindicats especialitzats en defensar els interessos dels treballadors de sectors concrets.
Sindicalisme
També anomenat moviment sindical. És l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals. Encara que avui en dia el moviment sindical està permés, és a dir, és legal i a més a més constitueix una de les bases de la vida social, no sempre ho ha estat.
El desenvolupament del sistema econòmic capitalista originà la separació entre el treball i la propietat dels mitjans de producció. A partir d'aquest moment el desequilibri entre la força de la patronal (minoritària però molt efectiva) i la dels treballadors (majoritaris però no organitzats) va ocasionar que la primera lluita dels treballadors fos precisament la del reconeixement del seu dret a associar-se en sindicats obrers que el liberalisme econòmic els negava.
Aquest moviment neix amb el desenvolupament del marxisme al segle XIX, però ja rep influencia de Robert Owen s’havia creat al Regne Unit el sindicat Great Consolidated Trade Union, inici de les bases del socialisme utòpic.
Ludisme
També nomenat antimaquinisme. Va ser un dels fenòmens més destacats de les etapes inicials dels moviment obrer. Va sorgir com un rebuig violent per part dels treballadors de la industria textil a les noves maquines, que amenaçaven de privar-los del lloc de treball. Va afectar tant els filadors i els teixidors de la indústria domèstica com els treballadors de les fabriques i productors independents.
Els moviments ludistes van agitar la societat briànica desde la fi del segle XVIII fins a meitat del segle XIX aproximadament i es va estendre per tota Europa. Es va nomenar així a aquest moviment en honor a Ned Ludd, conegut també com a capità Ludd, personatge fictici en nom del qual es signaven les protestes i pasquins o s’efectuaven les accions violentes de crema i destrucció de maquines i primeres matèries de les fabriques. Ludd va ser creat com a un “Robbin Hood” del segle XIX que actuava contra els rics i ajudava els pobres, es a dir, la classe obrera.
Per tant, el ludisme era un moviment contrari al capitalisme i la industrialització.
Cartisme
| Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l'Associació de Treballadors de Londres. El dirigent més destacat fou Feargus O'Connor. El 1838 presentà al parlament una "carta del poble" reclamant el sufragi universal, el vot secret, l'elegibilitat dels no-propietaris, la immunitat parlamentària, la limitació de les legislatures a un any, etc. Hi hagué diversos avalots, i el 1839 el parlament rebutjà de prendre-la en consideració. El 1842 fou rebutjada una segona petició, i es renovaren els avalots; el 1848 els moviments revolucionaris europeus reanimaren els cartistes, però la tercera campanya tampoc no reeixí. El nom de cartisme ve de People’s Chart (Carta al Poble). |
Trade Union
El seu nom complet era Grand National Consolidated Trade Union. Primer sindicat creat al Regne Unit per el gran ideòleg del socialisme utòpic Robert Owen, fundat el 1834. Propugnava que els sindicats s’apropiessin de les principals indústries del país i les gestionessin, sense comptar amb els patrons. Però aquest gran sindicat va desapareixer al cap de poc temps per dos grans causes: les nombroses vagues locals, que van esgotar els fons i el processament d’alguns dels seus dirigents.
AIT
L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), en anglès International Workers' Association (IWA), és una organització internacional que uneix a sindicats de diferents països. La tendencia en que s'enquadren les organitzacions integrants a aquesta associació pertany al anarcosindicalisme o al sindicalisme revolucionari.
Entre el 25 de desembre de 1922 i el 2 de gener de 1923 diversos grups anarcosindicalistes refunden a Berlín la AIT, des de la qual tracen els seus orígens a la Primera Internacional (1864-1876) i consideren la seva continuïtat. El seu secretariat es trobava fins a 2006 a Oslo, Noruega. Al desembre de 2006, data en la qual es va celebrar en Mánchester, Anglaterra, el 23 Congrés de l'Organització entre els dies 8, 9 i 10 es va passar el secretariat a Belgrad, en Sèrbia, fins a 2011.
A la AIT s'utilitzen per a facilitar la comunicació entre les seccions 3 idiomes: l'anglès, l'esperanto i el castellà.
Entre el 25 de desembre de 1922 i el 2 de gener de 1923 diversos grups anarcosindicalistes refunden a Berlín la AIT, des de la qual tracen els seus orígens a la Primera Internacional (1864-1876) i consideren la seva continuïtat. El seu secretariat es trobava fins a 2006 a Oslo, Noruega. Al desembre de 2006, data en la qual es va celebrar en Mánchester, Anglaterra, el 23 Congrés de l'Organització entre els dies 8, 9 i 10 es va passar el secretariat a Belgrad, en Sèrbia, fins a 2011.
A la AIT s'utilitzen per a facilitar la comunicació entre les seccions 3 idiomes: l'anglès, l'esperanto i el castellà.
Internacionalisme
L'Internacionalisme és un moviment polític que advoca per una major cooperació política i econòmica entre les nacions per al benefici mutu. És un moviment que busca la unió dels pobles. Els partidaris d’aquest moviment afirmen que les nacions han de actuar entre elles, ja que la cerca del benefici comú a llarg termini és millor que la cerca del benefici propi a curt termini.
L’ internacionalisme s'oposa per naturalesa al ultranacionalisme i al chovinisme nacionalista, així com als moviments de globalització estrictament econòmics que neguen el valor de la cultura i les diferències entre les nacions. El internacionalisme pressuposa el reconeixement de la resta de les nacions com a iguals a pesar de, i respectant, totes les seves diferències.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)